tot semblava normal, ningu s'hagués imaginat mai que en 3 setmanes moriria una persona tant estimada per tots. Tot va començar amb un puto dolor d'esquena, li van començar a fer proves i el van ingressar... rutina segons els metges, cada dia que pasava se'l veia més desanimat, sense forçes ni ganes de fer res, vaig anar.hi una setmana després i el vaig veure estirat al lit amb la mascara d'oxigen posada... crec que mai oblidare aquesta imatge, m'ha marcat massa, les ultimes paraules que hem va dir en la seva vida van ser, tranquil cariño tot surtira bé. Els dies anaven pasant i ell cada dia estava pitjor, fins que un dia va arribar el metge i ens va dir que tenia cancer i que no es podia fer res que es moriria, jo vaig demanar de totes les manerespoder-hi anar, però no ho vaig aconseguir, tres dies després el meu avi ja no estava entre nosaltres, havia marchat per sempre. Mai oblidaré les teves últimes paraules, recorda sempre estaras en el meu dia a dia. t'estimo avi!